ASTRONOMIA
viernes, 3 de junio de 2011
jueves, 2 de junio de 2011
RELACIONA
| 1 | Albert Einstein | Llei de la relativitat | A |
| 2 | Claudio ptolomeu | Força de tracció | B |
| 3 | Nicolas Copérnico | Teoria relativitat | C |
| 4 | Galileo Galilei | Sistema geocèntric | D |
| 5 | Isaac Newton | Teoria heliocentrista | E |
1→C
2→D
3→E
4→A
5→B
IMPORTANT
El que trop important del que hem vist, es els fenòmens a l'espai. Degut a que alguns podrien arribar afectar-mos a nosaltres, l'ésser humà.
VIDEO
http://www.youtube.com/user/fernandobeltranp?blend=8&ob=5
L'escollit perquè xerra sobre les estrelles i t'explica un poc cada estrella, la seva historia, que representa el seu nom i el seu descobridor.
NOVES I SUPERNOVES
Son estrelles que exploten alliberant a l'espai part de la seva matèria, durant un temps el seu brill augmenta de forma espectacular.
Noves
Son estrelles que augmenten enormement el seu brill de manera subita i després torna palit lentament però pot continuar existent durant cert temps.
Supernoves
L'explosió d'una super nova es mes destructiva i espectacular que la d'una nova, i molt mes estranya. Es poc freqüent en la nostra galàxia, a pesar del seu augment de brill, poques es poden observar a simple vista.
DESCRIPCIÓ ASTRONOMIA
Es la ciència que s'ocupa de l'estudi dels cosos celestes, els seus moviments i els fenòmens lligats a ells.
L'astronomia ha estat lligada al ésser humà des de l'antiguitat, totes les civilitzacions han tengut contacte amb aquesta ciència.
No es deu confondre l'astronomia i l'astrologia. L'astronomia es la ciència dins la qual s'empren mètodes científics i l'astrologia estudia la suposada influencia dels astres en la vida de l'ésser humà.
No es deu confondre l'astronomia i l'astrologia. L'astronomia es la ciència dins la qual s'empren mètodes científics i l'astrologia estudia la suposada influencia dels astres en la vida de l'ésser humà.
FENÒMENS A L'ESPAI
FORATS NEGRES
Son cossos amb un camp gravitatori extraordinàriament gros. Son negres degut a que no pot surti cap radiació electromagnètica ni lluminosa. Es troben envoltats per una frontera esfèrica la qual permet que entri el llum però no permet que surti.
Podem trobar dos tipus de forats negres, de densitat alta i de densitat baixa.
TPUS D'ESTRELLES
Els espectres de les estrelles es troben dispostos en una seqüència continua segons l'intensitat de certes línies d'absorció.
Dependent de a bon es trobin situades seran d'una classe o altre.
Classificació:
Classe O: Aquí ens trobam l'és estrelles molt calentes, també inclou les que mostren espectres de línies brillants d'hidrogen i l'eli.
Classe B: Aquí ens trobam l'és estrelles Epsilon Orionis. Les línies d'hidrogen augmenten la seva intensitat de manera constant en totes les seves subdivisions.
Classe A: Aquí trobam estrelles Sirio. Estrelles d'hidrogen amb espectres denominats per les línies d'absorció de l'hidrogen.
Classe F: Estrella notable Delta Aquilae. Podem destacar les línies de calç i hidrogen.
Classe G: Aquí trobam estrelles de tipus solar, ja que el sol forma part d'aquest grup. Es troben present espectres de molts d'aluminis.
Classe K: Aquest grup esta tipificat per estrelles Arturo. Tenen fortes línies de calç i altres que indiquen presencia de metalls.
Classe M: Estrella típica Betelgeuse. Espectres denominats per bandes que indiquen la presencia d'òxid metalic.
lunes, 30 de mayo de 2011
CREACIÓ DE L'UNIVERS
Es diu que fa milions d’anys, la matèria tenia una gran densitat i una gran temperatura. Degut això és produí una gran explosió, bastant violenta. Des de llavonces l’univers va perdent densitat i temperatura. Aquest fenomen va ser anomenat BIG BANG.
GALÀXIES I ELS DIFERENTS TIPUS
Durant molt d’anys l'ésser humà només va poder veure la galàxia com a taques difuses al cel nocturn.
Avui dia sabem que aquestes taques en realitat son grans agrupacions d’estrelles i altres materials.
El nostre sistema solar forma part d’una galàxia, la qual es l'única que hem pogut veure des de dedins, anomenada Via Lactea, dins ella podem trobar diverses estrelles i pols interestel·lar.
Podem trobar diferents tipus de galàxies:
- El·líptiques: Tenen un perfil globular completa amb un nucli brillant.
Contenen una gran població d’estrelles veas, poc gas, pols i algunes estrelles de nova formació.
- Espirals: Discs xats que contenen estrelles tant veas com joves, bastant gas, pols, i núvols moleculars que són el lloc de naixement de les estrelles.
- Irregulars: Son petites o poc comunes, no tenen estructura i simetria ben definides.
5 PLANETES DEL SISTEMA SOLAR
-Terra: Esfera celesta la qual es troba en constant moviment. Aquesta esfera esta lligada a més de 10 moviments, els principals son la rotació i la translació.
La rotació, tracta de donar una volta sencera sobre el seu mateix eix, tarda unes 23 hores amb 56 minuts en fer una volta sencera sobre el seu eix, aquest moviment es deu el dia i la nit, i la successió dels dies.
La translació, tracta de donar una volta sencera al sol. La terra és mou impulsada per la gravitació, tarda en donar la volta sencera 365 dies 5hores i 57 minuts.
La translació, tracta de donar una volta sencera al sol. La terra és mou impulsada per la gravitació, tarda en donar la volta sencera 365 dies 5hores i 57 minuts.
-Venus: Es el segon planeta que te bastant parentesc a la terra, per el seu tamany, massa, densitat i volum. Tant la Terra com Venus és formaren a partir de la mateixa nebulosa.
Encara que al mateix temps es bastant diferent ja que no te oceans i la seva densa atmosfera, crea un efecte hivernacle el qual provoca unes temperatures superiors a 400ºC. Aquest planeta gira molt lentament i al sentit contrari que els altres planetes. De lo lent que arriba a ser, un dia allà seria com un any nostro.
El 98% de la seva superfície es troba coberta de roca volcànica degut a que hi ha molts de volcans.
Encara que al mateix temps es bastant diferent ja que no te oceans i la seva densa atmosfera, crea un efecte hivernacle el qual provoca unes temperatures superiors a 400ºC. Aquest planeta gira molt lentament i al sentit contrari que els altres planetes. De lo lent que arriba a ser, un dia allà seria com un any nostro.
El 98% de la seva superfície es troba coberta de roca volcànica degut a que hi ha molts de volcans.
- Júpiter: És el planeta mes gran del sistema solar, ja que te més matèria que la resta de planetes junts. La seva composició és parescuda a la des sol, esta format per: Hidrogen, Heli, Amoníac, metà, vapor d’aigua l altres composts. La seva rotació és la més rapida, te una atmosfera complexa, amb núvols i tempestes. Per això es veuen les diverses franges de colors. Els seus anells estan formats per petites partícules de pols.
-Urano: Es el tercer planeta del sistema solar mes gran, la seva atmosfera esta composta per hidrogen, metà i altres hidró carburs. Aquest planeta va ser descobert l’any 1781 per William Herschel.
El seu exterior esta format per grans roques de gel.
- Pluton: És el planeta més petit del sistema solar, i al mateix temps el que és troba més lluny. De lo lluny que es troba encara no ha estat visitat. (Avui dia es troba des catalogat).
lunes, 4 de abril de 2011
ALGUNS ASTRES I COMPARACIONS
ESTRELLES:
Les estrelles son masses de gasos, principalment hidrogen i heli, les quals emeten llum. Es troben a temperatures molt elevades. Al seu interior podem trobar reaccions nuclears.
Exceptuant el Sol veim les estrelles com petits punts lluminosos, els quals nomes es poden visualitzar quant fa fosca, ja que es troben a molta distancia de la terra. En canvi el sol es visualitzat durant el dia. Es tracta d'una gran bolla de foc, la qual emet lluminositat i calor. Aquest astre es troba a menor distància que la resta de estrelles.
PLANETES:
Son cosos celestes que orbiten al voltant d'una estrella. Tenen la massa suficient per ha que la seva gravetat superi les forces del cos rígid, de manera que suma una forma en equilibri hidrostàtic.
Comparació entre el Sol i la Lluna:
| SOL | LLUNA | |
| Que es? | Estrella | Satèl·lit |
| Tamany | 1.000.000 Km | 3.000Km |
| Distancia de la Terra | + 140.000.000Km | 300.000Km |
| Llum | Si, propia | No |
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)





